Gastronomia rural: gastronomía

Mostrando entradas con la etiqueta gastronomía. Mostrar todas las entradas

miércoles, 27 de noviembre de 2019

domingo, 20 de mayo de 2018

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE TERRES CASTELLONENQUES:
LA COCA DE CODONY
Escriu: JUAN E. PRADES BEL
La tardor és l'època dels codonys, hi ha moltes maneres de menjar-los tan bullits, en confitura (codonyat),
Per l'elaboració d'una “coca de codony” cal preparar:
- Ingredients: un got d'oli d'oliva verge cru, dos gots d'aigua tèbia, una miqueta de sal, llevat (llevadura de panader), farina la que admeta, 4 codonys i sucre abundant, per a la molla ens faran falta més farina i oli d'oliva verge cru.
Estris necessitarem: un ribrell (ribell), bol o safa de pastar, un drap gros ben net per a tapar la pasta mentre fermente, una llanda de baranes de les del forn.
- Passos a seguir per fer la “coca de codony”: en un ribrell (ribell), desfarem el llevat en l'aigua tèbia, i afegirem el got de l'oli i la sal, tot seguit anem afegint la farina “a poc a poc”, i anirem pastant sense parar fins a obtenir una massa homogènia que no s'enganxe als dits però que estiga esponjosa. Cobrirem amb un drap de cuina net i deixarem reposar la pasta fins que al apretar amb el dit recupere la forma original (costa de pujar més o menys una hora).
- Mentre puja la massa anirem pelant els codonys i els tallarem de forma fina i igualada, i untarem la "llanda de baranes" amb oli, posarem la massa ja fermentada en el centre i l'anirem estirant cap als costats, de manera que quede uniforme per tota la llanda, després caldrà fer la “molla” per a lo qual espolsarem farina per damunt de la pasta, i amb el setrill ruixarem la farina seca amb un poc d'oli d'oliva verge, tot seguit i posarem els talls de codony arreglats l'un al costat d'altre per damunt de tota la massa. Endolcirem la coca escampant-li per damunt una bona quantitat de sucre cal ser generós i no escatimar en esta faena que no “dolga”, a continuació portarem la llanda a coure-la al forn, el temps de cocció sol ser d'uns ¾ d'hora aproximadament, cal vigilar el temps i la coca a partir dels 30 minuts.
Addenda, Història: “ A l'antiga Grècia els arbres de codony eren consagrats a la deessa Afrodita. El codony es considerava un fruit símbol de l'amor i la fecunditat.

però el més freqüent antigament era dedicar una mica del temps i uns quants codonys per a fer una coca de codony que va ser una icona mítica entre les coques dolces de la gastronomia rural típica dels pobles i masos del Maestrat Històric castellonenc.

jueves, 15 de noviembre de 2012

MELÓ DE TOT L'ANY

martes, 6 de noviembre de 2012

PATACA GROSA

RECORDS D'UNA EMPÍRICA VIDA RURAL AL MAS

RECORDS DE LA VIDA MAS

GASTRONOMIA Y VIDA RURAL

PATACA GROSA

JUAN EMILIO PRADES BEL

TORTILLETES DE FARINA

RECORDS D'UNA EMPÍRICA VIDA RURAL AL MAS

RECORDS DE LA VIDA MAS

GASTRONOMIA, VIDA RURALY EXPERIENCIA VITAL

TORTILLETES DE FARINA

JUAN EMILIO PRADES BEL

Ingredients: farina, ous batuts crus, oli i sal

RECORDS EMPÍRICS RURALS

D'UNA VIDA AL MAS

SIGRONS AMB PASTA DE BOTIFARRA I SOFREGIT DE TOMATA

Ingredients: sigrons cuits, tomata fregida tamizá, pasta de botifarra de seba, oli d'oliva , sal

RECORDS EMPÍRICS RURALS

D'UNA VIDA AL MAS

BOCADILLO

BOCATA

ENTREPÁ

RUA DE PA

XUSQUET

JUAN EMILIO PRADES

Ingredients: longanisses a trossets, ous, pa, oli, sal

lunes, 15 de octubre de 2012

AVELLANAS DE LA SARRATELLA

RECORDS EMPÍRICS RURALS

D'UNA VIDA AL MAS

CULTIVOS DE LA SARRATELLA

LES AVELLANES

JUAN EMILIO PRADES BEL

LA SARRATELLA

RECORDS EMPÍRICS RURALS

D'UNA VIDA AL MAS

GASTRONOMIA

LA SARRATELLA

JUAN EMILIO PRADES BEL

jueves, 4 de octubre de 2012

LES FIGUES SEQUES

RECORDS D'UNA VIDA RURAL EMPÍRICA AL MAS

LES FIGUES SEQUES

HIGOS SECOS

JUAN EMILIO PRADES BEL

GENT, COSTUMS, TRADICIÓNS, HISTORIES, PATRIMONIS I PAISATJES DE TERRES CASTELLONENQUES:

JUAN EMILIO PRADES BEL

GASTRONOMÍA I CULTURA POPULAR: LES FIGUES ALBARDAES

Les figues albardaes és una reposteria molt popular a tot arreu del mon agrari i rural en totes les comarques, pobles i masos de Castelló, és un postre dolç que és consumia sobretot a l'hivern i encara es consumeixen avui día com allavons en dies de festa, celebracións i dies senyalats . Ancestralment les figues albardaes era costum menjar-les acompanyades d'algún tipus de licors dolsos i secs: moscatell, conyac's, anisats, i lo més popular era la “barrejeta” una mezcla de cazalla (aiguardent anís sec o dolç) y moscatell . Cal esmentar que cada ama casa i cada familia tenia la seua receta particular de com fer les figues albardaes i les mesures es feien un poc a ull.

Per a preparar figues albardaes ens faran falta basicament els seguents ingredients: Oli d'oliva 100 cl. per a fer la masa i oli suau o de girasol per a fregir les figues, tres got d'aigua, 40 figues seques o més, un ou, un tros de pastilla de llevat (25 grams de llevadura de panader), farina (la que admeta), sucre per a la masa i per a ensucrar després.

Estris: un ribrell, bol, o safa de pastar, un drap gros per a tapar la pasta mentre fermente, una paella o paellonet de baranes altes.

Elaboració: Traurem el pesó de les figues i les obrirem per la meitat i les aplanarem un poc amb la ma o amb un rodet de fusta i les acararen de dos en dos . Posarem aigua tèbia en un bol (un got) i desfarem el llevat. Després afegirem el ou i la farina, oli 100 cl., dos gots d'aigua i un poc de sucre fins que estigui espès, sense endurir que quede una pasta “corredoreta”. Ho deixarem reposar una hora perquè es faci bona la pasta. A continuació, passarem les figues per dins la masa, rublin les figues per a enfasetar-les i tot seguit les fregirem a dins d'una paella fonda amb molt d'oli rosent, ensucrarem les figues en calent després de traure-les del foc. ¡¡Bon profit !!